Aquí esteu acostumats a sentir parlar de música als músics; mes potser per això meteix no us desplagui que avui us en vinga a parlar jo que no sóc músic, però que estimo la música, sense coneixer els secrets de la seva consistencia. Així, tot parlant-ne, la meva veu us semblarà fresca com la d'un infant, i'l sentir-la us serà un repòs en la vostra iniciació pacienta i, per tant, una ajuda en ella; perquè'l bon caminant quan reposa també avença.
A mí qualsevulla obra musical desseguida'm pren una consistència per sí: me sembla un organisme que viu per sí tot sol, independentment de tot propòsit o significat. Si'm diuen que allò representa una batalla o una tempestat, me sembla que me la esclavitzen aquella obra, me sembla com si tanquessin l'aucell dintre la gabia; la meva fruició artística n'es fortament pertorbada, la percepció enterbolida, i la obra se'm torna impura. Es clar que llavores m'hi apareixeràn potser altres perfeccions de correspondencia que jo no hi veia, però aquestes seràn sols estimades per les meves facultats reflexives, i'l plaer estètic pur, el sentit musical, ne valdrà de menys.
Sabèu quan m'entra més la música? Quan la sento
- ↑ Conferencia donada a la «Associació Wagneriana».
