Vés al contingut

Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/13

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




ELOGI DE LA PARAULA [1]



        Senyors:

Quína gloria pera mí haver arribat a seure en aquest lloc i ésser el primer d'alçar la veu en la anyada! I doncs, tant m'estimèu que us fes goig pera presidir tota la companyia? Jo vull correspondre al vostre amor i a la dignitat que ell tot sol me concedia, parlant-vos del nostre amor comú a la rahó d'ésser d'aquesta casa, fent-vos l'Elogi de la Paraula.
Diu Raimond Llull: «Tot quant hom pot sentir amb los cinc senys corporals, tot es meravella; mas car hom les coses sovent sent corporalment, per això no se'n meravella. Això meteix esdevé de totes les coses espirituals que hom pot membrar o entendre.»
Doncs jo crec que la paraula es la cosa més meravellosa d'aquest món perquè en ella s'abracen i's confonen tota la meravella corporal i tota la meravella espiritual de la naturalesa.

Sembla que la terra esmerci totes les seves forces en arrivar a produhir l'home com a més alt sentit de sí meteixa; i que l'home esmerci tota la força del seu ésser en produhir la paraula.

  1. Discurs llegit per en Joan Maragall a l'Atenèu Barcelonès, en la sessió inaugural del curs de 1905.