Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/161

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 I avui, senyors, veient-la encare en aquest geste, i ja fòra d'ella'ls afanys creadors del poble, avui se tracta de tornar la dama al retaule, o sigui a la tomba, perquè diuen que ja no serveix pera res de bo. També ho digueren sos primers enemics, la gent entenimentada de cinquanta anys endarrera, que saludaren la seva aparició amb una riallada d'irònica superioritat. I què sabien ells, pobres, lo que havia d'esdevenir d'allò que allavors els semblava més important i de lo que'ls semblava entreteniment de criatures o de poetes? Tot s'ha cap-girat; lo petit s'ha fet gran i lo gran ha tornat no res. Qui sab lo que serà demà dels nostres judicis.
 Mes tant se val. Uns literats dugueren un dia a la dama, dels jardins de la historia; uns altres poden tornar-li. Mes no serà sense llàgrimes dels molts que la aimaren; no sense la gratitut del poble al que per tants anys el seu nom li ha sigut conjur de patria i poesia; no sense que, 'ls que hem vist d'aprop la seva tragedia, acotèm a son pas la testa en comiat a una majestat veritable.
 I a vosaltres, bons amics de Lleida, les grans mercès d'haver-me procurat nova bella ocasió de pendre part en aquesta festa, gloriosa per la seva institució, i especialment gloriosa en aquest acte, perquè sou vosaltres els qui la celebrèu per la altesa d'algún dels vostres que tinc ben a la vora, i Déu vulgui que ho sigui també per la sort de les belles obres que hi hagin acudit i per l'acert que nosaltres haguèm tingut en el judicar-les.
 Mes això vosaltres ho heu de dir; i jo no res més que novament saludar-vos.