ben mereixedor. Per honor a la veritat cal declarar encare una volta, i tant-de-bó que fos la última en cosa semblanta, que la afirmació que fem amb aquest acte potser no se'ns hauria acudit fer-la si la contradicció no la hagués provocada; però després de declarar-ho humilment com si'ns confessessem i al sol fi i efecte de trèure-ns-en la màcula, volèm deixar-ho oblidat per sempre i transfigurar la nostra acció en un pur homenatge.
Per això no volèm que res més en resti dit sinó això que are breument us dièm: Enric Prat de la Riba, Catalunya, vostra mare i nostra, se recorda de còm la heu servida i espera més de vos encare: nosaltres, amb tots els que ja sabèu que'ns acompanyen, ens hem adonat de que en aquest llibre havieu concentrat un amor a la pàtria capaç de nodrir tot aquell record i tota aquella esperança; doncs, en nom de Catalunya, aquí la teniu com penyora de gratitut i com senyal que a més us obliga; i sapigau que l'hem fet estampar i extendre per tots els llocs de la terra perquè com tal senyal i penyora estiga sempre en mans de tots els catalans vivents i'ls que són a venir encare: i que aixís vostre nom resti per sempre més lligat, honorable patrici, a la gloria passada i vinent de la patria.
