Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/190

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


d'aquella Barcelona, per anys i segles impotent en crear per sí una veritable Universitat d'Estudis, diu:
 «Aquella poderosa y opulenta ciudadanía que en tantas cosas rivalizó con las repúblicas italianas y dió tan altos ejemplos de amor patrio, de virtudes cívicas, de resistencia a la tiranía y de heroico tesón en sus resoluciones, moviendo a asombro a sus mismos enemigos; aquel patriciado mercantil afluente en riqueza y en lujo, no sólo suntuario, sino artístico, no se distinguió nunca por la protección a las letras, que debieron mucho mas a los Reyes de la Casa de Aragón, especialmente a D. Pedro IV y a D. Juan I.»
 Que mai puga dir-se semblant cosa de nosaltres: no fos cas que'ns arribessen a donar entenent de que una fatalitat de la terra o de la raça pesa igualment en els temps més distants i més diversos damunt de aquesta voluntat barcelonina tan necessitada avui de crèdit i d'exercici.
 L'Institut d'Estudis Catalans no vol creure en aquesta fatalitat, perquè en no creure-hi està tota la rahò de la seva existencia; però per combatre-n la ombra, en efecte pahorosa, li cal una fè molt gran en la moderna virtut d'aquesta ciutat nostra; li cal la il-lusió al menys de una nova vocació en ella pel saber del món; i per sostenir aquesta il-lusió quasi no pot atendre sinó, i, per tant, atendre molt, an aquest floret de joventut que are hi ha sortit, tant donat a la Ciencia i a l'Estudi.
 Doncs an aquesta joventut, lo primer que li cal es aigua per la seva set, llibres pel seu afany de saber, una Biblioteca digna d'una ciutat moderna, com Barcelona sembla vol ésser. Si no li donèm, els esperits