Don Manel Milà i Fontanals fou el president del primer consistori dels Jocs Florals, en 1859, i'l seu discurs presidencial dóna ben be a coneixer el sentiment i origen d'aquella restauració i de tot el renaixement catalanista que se'n ha seguit. Aquell discurs es un elogi, fet amb sobrietat veritablement catalana, de la nostra llengua; i'ns demostra que l'amor an ella fou el que uní a la generació intel-lectual d'aquell temps per escometre una restauració que més tart ha trascendit a tota la vida catalana.
Cal fixar-se en la amorosa preocupació, quasi exclusiva, de tots els catalanistes de llavors, envers la mare llengua tant temps arreconada; com si pressentissin que, tota creació començant pel Verb, la creació de la nova Catalunya havia de començar per la llengua catalana que es el verb de la nostra personalitat.
Aixís els primers catalanistes foren els poetes i escriptors, i'l primer impuls de renaixement la restauració de la històrica festa literaria. En feren primer president an en Milà perquè, ademés de participar d'aquell amor comú, era indubtablement el major literat de Catalunya. I d'aquest modo restà ben definit
