menys tocada d'amor propi, i més lluminosa i atemperada per les variades sortides de l'un i de l'altre; que en la conversa, per fi, quan es dignament usada, la paraula hi vola lliure i graciosa amb tota la puresa del seu origen i tota la majestat del seu contingut diví.
I sinó mirèu el qui fou el Verb encarnat còm predicà la llei divina conversant sobre'ls fets vius que en son camí li apareixien: aixís donà la divina ensenyança; i tot l'Evangeli es un sublim seguit de converses, d'hont, amb espontaneitat santa brollen discursos, lliçons o discussions plens d'aquella llum tant viva. Aixís el verb creador més naturalment se manifesta i actua.
Ai, amics meus! fem-li, doncs, aquí un temple a la paraula, que amb la seva misteriosa força creadora a tot trascendirà. Adorèm al verb amb l'anhel de l'imperi de la seva llum, i aquesta adoració tota sola tindrà prou força pera transformar el món, pera crear el món segons el verb, que es aquell segons nostres desitjos. Be serà més això que fer política, be serà més que conreuar aquesta o aquella ciencia, be serà més que procurar riquesa o exteriors justicies socials: serà, en totes i aquestes altres coses, influir-hi la potencia creadora del verb que anirà fent-les a la seva imatje i semblança espiritual.
Que cadascú vinga aquí, doncs, cantant una cançó, la seva, la flor del seu dia; que cadascú s'entorni cantant-la més forta i enriquida amb la armonia de totes les que aquí s'hauràn trobat. I aixís al compareixer cada hú de nosaltres al cercle especial de la seva activitat contingent, hi compareixerà amb la cançó als llavis. I sabèu vosaltres la força d'un home que arriba amb la cançó als llavis? No hi ha pas res més fort que
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/25
Aquesta pàgina ha estat revisada.
