Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/276

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


bé'l cim de la carrera periodística del nostre primer periodista, que tot just acaba de travessar la cinquantena dels seus anys.
 El sentit de les Cartas Provinciales ve a ésser aquest: la restauració de don Alfonso XII no es un començament, que es una continuació. No entrèm, doncs, en un període constituient, sinó en la continuació de lo ja constituit. Tornèm a estar en la legalitat de la constitució de 1845; i voler-ne fer una de nova es un pur apetit revolucionari; es continuar l'esperit de la revolució que pretén llegislar sempre de cap i de nou lo més sustantiu d'un poble: les mellors constitucions, les úniques llegítimes, són aquelles que, com la inglesa, van fent-se lentament i evolucionant amb la vida meteixa del poble manifestada en les seves costums; lo que cal fer, doncs, es reformar, en lo estrictament necessari, la constitució de 1845.
 Es aquesta, sens dubte, una bella posició, genuinament conservadora, sòlidament fonamentada damunt la forta i ampla base de la escola històrica, i serva ademés per en Mañé i'ls qui'l segueixen el dolç prestigi d'ésser la continuació d'aquell seriós conservadorisme a la catalana que s'empeltà amorosament en la política de la «libertad hermanada con el orden» amb que la anyorada Unió lliberal havia donat els dies més esplendorosos del regisme parlamentari a la Espanya de mitjans del sigle xix.
 Però'ls temps son mudats i la revolució vençuda ha deixat tant meteix son llevat en la política directora de la restauració. Aixís es que en Mañé no pot ésser atès; tant menys en quant, al particularisar la seva orientació en els punts constitucionals concrets,