Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/276

bé'l cim de la carrera periodística del nostre primer periodista, que tot just acaba de travessar la cinquantena dels seus anys.
El sentit de les Cartas Provinciales ve a ésser aquest: la restauració de don Alfonso XII no es un començament, que es una continuació. No entrèm, doncs, en un període constituient, sinó en la continuació de lo ja constituit. Tornèm a estar en la legalitat de la constitució de 1845; i voler-ne fer una de nova es un pur apetit revolucionari; es continuar l'esperit de la revolució que pretén llegislar sempre de cap i de nou lo més sustantiu d'un poble: les mellors constitucions, les úniques llegítimes, són aquelles que, com la inglesa, van fent-se lentament i evolucionant amb la vida meteixa del poble manifestada en les seves costums; lo que cal fer, doncs, es reformar, en lo estrictament necessari, la constitució de 1845.
Es aquesta, sens dubte, una bella posició, genuinament conservadora, sòlidament fonamentada damunt la forta i ampla base de la escola històrica, i serva ademés per en Mañé i'ls qui'l segueixen el dolç prestigi d'ésser la continuació d'aquell seriós conservadorisme a la catalana que s'empeltà amorosament en la política de la «libertad hermanada con el orden» amb que la anyorada Unió lliberal havia donat els dies més esplendorosos del regisme parlamentari a la Espanya de mitjans del sigle xix.
Però'ls temps son mudats i la revolució vençuda ha deixat tant meteix son llevat en la política directora de la restauració. Aixís es que en Mañé no pot ésser atès; tant menys en quant, al particularisar la seva orientació en els punts constitucionals concrets,