aquesta població; i per això s'alaba d'ésser molt piadosa i caritativa. Doncs jo, quan m'ho diuen, m'hi rebel-lo i'ls responc:—No ho diguèu que això sien obres de la nostra caritat, sinó del nostre egoisme. Perquè quan dono pel hospici dels vells, sembla que'm descarregui de tots els vells que la vida puga posar a mon càrrec: que vajin allà, a l'hospici! per això'l pago; no vull vells que'm destorbin, ni orfanets que m'entrabanquin, ni malalts que m'angunihin: allà, allà al hospital, a l'institut, al convent, ben lluny, ben lluny de casa; i quan dono per la capella hont resaràn les monges, sembla que també'm desentenga de resar i fer penitencia: això, les monges, no es veritat?: i jo'm quedo a casa ben regalat, i amb la conciencia tranquila... perquè, jo ja pago pera sostenir tant bones obres!
I això es caritat? La caritat fóra que jo'm cuidés dels meus vells, de la dòna de servei que m'ha vist naixer, del mosso que ha treballat a casa tota la vida, que'ls contemplés a casa meva o'ls en procurés una de propia si podia; que procurés també la bona educació de l'orfe, del vehí pobre i li dongués ofici i li cerqués feina; que vetllés perquè la minyona que del camp m'envien a ciutat no hi fós esgarriada; i si s'esgarria i cau, li tinga pietat i la ajudi a alçar-se, que jo elevi cada dia la meva ànima a Deu i n'ensenyi a tots els meus dintre de casa.
Això es caritat, això es pietat. I si cadascú la practiqués amb tots aquells que té obligació, ben segur que no hi hauria, ni caldrien, tants assils, tants hospitals i tants convents. I tota aquesta carn d'hospici marcada are amb un segell uniforme com un ramat, sense gaire bé individualitat humana, fóra un home, i un
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/35
Aquesta pàgina ha estat revisada.
