Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/196

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


cional, massa esquifida. Una Exposició ibèrica ja faria més goig... però, no encare. Una Exposició llatina... i aquí!... are!... heu estat inspirat, Corominas.
 Perque això està candent, com sabèu, i tot hi prèn desseguida. Jo no diré que aquí siguèm o valguèm o fem més o menys que en qualsevulla altra població de la nostra raça. Però estic segur de que en lloc d'ella hi ha una bogeria tan grossa. I això es un riquíssim element d'acció col-lectiva.
 Desprès hi ha això, que vos insinueu pèrfidament, de la marxa de la civilisació mediterrània de Llevant a Ponent... Troia, Atenes, Florencia... Prou ho sabèu, prou ho sabèm, que amb aquestes coses no s'hi ha de creure: que lliguen, que paralisen, o atrauen enganyadores cantant com sirenes... però es clar, el fet hi es. Oh! visió fatal, visió castelarina potser... però visió, visió... Veièu? Troia, Atenes, Florencia... Barcelona! Ah! pervers Corominas! ah! somniador amb perfidia...!
 Are sabrèu el meu somni. Pera mí la nació es la llengua. No dic l'Estat, ni tampoc dic la patria, es la llengua: dic, la nació; es dir, lo nadiu social, còm us ho diré? l'esperit del poble. Hi hà alguna cosa exterior que vingui més de dret de l'esperit que'l parlar? Els que naturalment s'entenen parlant per fòra es que són tots uns per dintre. Per lluny que sien d'Espanya, per prop que estiguen dels Estats Units, me sembla que'ls mexicans son substancialment uns amb els castellans d'Espanya; son tot altra cosa que yankees.
 Doncs be: al voltant del Pirinèu i més lluny escampant-se pels plans cap a Tolosa i cap a Pau i també tot arran del mar cap a Marsella i més enllà; i de la nostra banda igualment per la costa i les illes fins a les