Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/232

toritat, ho són pels miserables que, sense saber-ho, volen tornar-la a son natural estat de dolor.
Perque aquesta es la llei de l'amor: patir pera no adormir-se, esser contrariat pera agafar major empenta; esser oprimit pera esclatar. I les multituts, quan més semblen mogudes per l'odi, no fan sinó actuar aquesta llei i la obeeixen sense coneixement, esgarriant-se per mil camins en les tenebres, cercant sortida a la llum.
Aixís vos haurà sobtat moltes vegades una certa semblança que les sectes anti socials tenen amb la primitiva Iglesia cristiana: s'hi assemblen en que invoquen com ideal un estat d'humanitat més perfecte; en que, en nom d'ell, abominen dels satisfets; en que treballen sobre tot entre'ls pobres, els ignorants i'ls desesperats; i en que'ls seus apòstols i seguidors quan convé saben morir.
D'hont els ve aquesta fè i aquesta eficacia i aquest valor? no us ho heu preguntat mai, vosaltres, tot condempnant-los? La teniu vosaltres aquesta valentia pera defensar la vostra fè? I l'haurieu de tenir major, perque vosaltres professeu la fè del Christ, que es la veritable i segura, mentres que'l seu ideal no s'alça ni un pam de terra. Doncs, què es això?
Jo us ho diré: que la seva, encare que sense llum, es una fè viva, i la vostra, amb tot i venir-ne de sigles la llum del cel, es una fè morta. Què feu vosaltres pera sostenir la vostra fè? què fan ells? Vosaltres la professèu maquinalment, com una rutina; cumplint amb certes pràctiques exteriors fins i a tant que no us impliquen fadiga ni perill. Eils practiquen la seva amb esforç i no's miren a arriscar-hi fins la vida. Doncs, de