bres devocionaris que solen posar-se en mans de la gent—que saben llegir—s'ha de confessar que no basten a promòure'l, i fins cal dir que devegades més aviat l'adormen o l'extravien.
Mentres que jo m'imagino que, si's diguessin en alta veu i ben comprensibles per tothom els salms fortíssims del començament, i'ls fidels en sa llengua natural poguessin alternar-hi; si fossin llegides, cridades, al poble les paraules de foc de les Epístoles de Sant Pau, que's poden ben dir adreçades a tots els homes de tots els temps; si fos anunciat cada dia a la gent l'Evangeli, en la divina simplicitat dels seus passatges; si'l sacerdot oferís l'incruent Sacrifici pels fidels, de modo que ells ho sentissin; si'ls mostrés el Pa i el Vi tremolant i fent-los tremolar de l'inagotable sentit de les paraules que'n fan el Còs i la Sang de Deu, i tothom consumés amb ell el sacrifici, i la Comunió ho fos en tot el sentit de la paraula... ah! ja n'estic ben cert que la gent no's distreurien ni s'adormirien; ja n'estic ben cert que per cada un fora aquella la hora de més forta activitat espiritual del dia o de la setmana; ja n'estic ben cert que «la gent que van a Missa» serien en tota cosa ben diferents de lo que són are; i també estic cert que molts que are «ja» no hi van, «encare» hi anirien, i sempre hi anirien, i'l Christ regnaria d'altre modo entre'ls homes.
Are us han cremat la Iglesia: perdonèu-los, perquè de ells sí que pot ben dir-se «que no saben lo que fan», i que de no saber-ho, no'n tenen pas tota la culpa. Feu que ho sàpiguen: els Doctors de la Iglesia han de dir còm, però feu que ho sàpiguen; i ja que ells, amb el foc i'l ferro i la blasfemia han violat el sant rescinte,
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/237
Aquesta pàgina ha estat revisada.
