A totes les associacions polítiques,
socials, científiques, relligioses,
recreatives, etz., etz., de Catalunya.
Srs. President i distingits Socis:
A vosaltres que en tots graus, caràcters i estaments representèu la socialitat catalana, se us demana adhesió i ajuda en la major obra social, en la més trascendent que un poble puga empendre's: la purificació del seu parlar, que equival a la purificació del seu esperit, i, amb la d'ell, la de tot lo que n'isca. Se tracta, doncs, de la sort del poble català en aquest món i en l'altre: i l'altre món d'un poble, ja ho sabèu, es la historia. Això es lo que are's posa en vostres mans.
Per aquest fi se constitueix la «LLIGA DEL BON MOT» que, com tota institució social viva, naix d'un sentiment general i imperiós. En aquest cas, el sentiment es la vergonya: ja veièu que de més imperiós, no pot haver-n'hi. Ja fa temps que tot bon català s'ha d'avergonyir d'esser-ho no més per una cosa: perque la seva llengua sembla l'hostal de la mala paraula; sembla feta expressa per dir baixeses, i la seva força expressiva es manifesta principalment pel renec i la torpesa. En cap altra llengua el renec es tan renec com en la
