Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/248

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


per una diferencia radical en el sentir polític, per atraure al catalanisme (que en rigor, políticament tot ell era un centre), els verament radicals de la dreta i de la esquerra que encare en restaven fóòra? Doncs, còm es que desseguida, al començar la respectiva actuació, hem començat igualment a tractar-nos els uns als altres de traidors a Catalunya, de servidors d'en Maura, de còmplissos d'en Lerroux i'ls anarquistes? I doncs què, ja no us en recordèu que an això anavem? No a esser servidors ni còmplissos de ningú, però que per força haviem de semblar-ho a l'acosta'ns-hi per comunica'ls-hi el nostre sentit de catalanitat. Què per ventura la gent se converteix de lluny i a cops de pedres? Talment sembla que'ns haguèm begut l'enteniment.
 I sinó, quín altre motiu tenieu per dubtar i, lo que es pitjor, per voler fer dubtar a tot el poble, de la llealtat catalana d'en Prat de la Riba, d'aquest home pastat tot ell de catalanisme, quan desde la presidencia de la Diputació feia obra tan gran i positiva d'administració i de cultura catalanes, i are li anaveu a reparar si havia acceptat favors d'un Govern del qui depenia tot lo que ell pogués fer en be de Catalunya; i de si s'aliava amb els antics del caciquisme per fer-los col-laborar en la seva obra, i de si declarava o no oficials la nostra llengua i la nostra bandera, que mai seràn res més ni menys de lo que tots nosaltres en cada moment sapiguèem conquerir-les? I doncs què, havia de tirar la creu a la cara del rei, i havia d'hostigar als caciquistes perquè se aferressin més a la antiga servitut centralista, i havia de decretar les Bases de Manresa, perquè a l'endemà se'n anés en pols, amb la seva