per una diferencia radical en el sentir polític, per atraure al catalanisme (que en rigor, políticament tot ell era un centre), els verament radicals de la dreta i de la esquerra que encare en restaven fóòra? Doncs, còm es que desseguida, al començar la respectiva actuació, hem començat igualment a tractar-nos els uns als altres de traidors a Catalunya, de servidors d'en Maura, de còmplissos d'en Lerroux i'ls anarquistes? I doncs què, ja no us en recordèu que an això anavem? No a esser servidors ni còmplissos de ningú, però que per força haviem de semblar-ho a l'acosta'ns-hi per comunica'ls-hi el nostre sentit de catalanitat. Què per ventura la gent se converteix de lluny i a cops de pedres? Talment sembla que'ns haguèm begut l'enteniment.
I sinó, quín altre motiu tenieu per dubtar i, lo que es pitjor, per voler fer dubtar a tot el poble, de la llealtat catalana d'en Prat de la Riba, d'aquest home pastat tot ell de catalanisme, quan desde la presidencia de la Diputació feia obra tan gran i positiva d'administració i de cultura catalanes, i are li anaveu a reparar si havia acceptat favors d'un Govern del qui depenia tot lo que ell pogués fer en be de Catalunya; i de si s'aliava amb els antics del caciquisme per fer-los col-laborar en la seva obra, i de si declarava o no oficials la nostra llengua i la nostra bandera, que mai seràn res més ni menys de lo que tots nosaltres en cada moment sapiguèem conquerir-les? I doncs què, havia de tirar la creu a la cara del rei, i havia d'hostigar als caciquistes perquè se aferressin més a la antiga servitut centralista, i havia de decretar les Bases de Manresa, perquè a l'endemà se'n anés en pols, amb la seva
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/248
Aquesta pàgina ha estat revisada.
