Estimat amic i senyor:
Amb aquesta carta vull complir la promesa que li fiu de dir-li la impressió que'm feren les «Cançons de pandero» que vostè publicà en la revista Catalunya, i que'm diu que vol aplegar en un llibre, desitjant capsar-lo amb aquesta impressió meva. Grans mercès per l'honor que'm fa i per la bella ocasió que'm dona de parlar de lo que tant estimo.
Pera mí, la poesia popular es la poesia per excel-lencia, per la espontaneitat amb que naix i lo posada a proba que es.
El poble no més canta quan ha de cantar, per sagrada necessitat d'expansió, i mai per aquella vanitat o aquell compromís que són tara mortal de tantes obres dels més alts poetes professionals (mala raça que anirà desapareixent del món a mesura que'ls homes vajin cobrant bon sentit de la vida). Després, com
