Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/266

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.


la frescor dels pampols, i del raig del sol, i de fruites, i de xapoteig d'aigües, i de coses que brillen, i de grans ressonancies, de brandar de campanes, de flaires penetrants i de coses assaborides, i de focs, i de carn i de sang; en fi, que an aquest xicot tot li entra i li surt pels sentits, com an el poble, però amb més violencia: perquè ell es una flor del camp misteriosament oberta en la estuva ciutadana. El poble es més sobri, més ignoscent, més fort davant la sensualitat natural a la seva senzillesa: en Pujols s'hi abandona més, hi disfruta massa.
 I lo notable es (i això també'l mostra essencialment popular) còm aquesta sensualitat li pren part en el sentiment de lo meravellós. Es molt propens a veure miracles, i sempre'ls veu amb aquella corporalitat amb que'ls sol veure la gent senzilla: una Mare-de-Déu d'or apareixent en el raig d'una font; un sant que surt a posar una arracada a una noia; Nostre Senyor assistint en persona a un bateig; la Verge que trau el cap en la blavor del cel. I tot això dit amb ritmes i rimes populars, i amb la meteixa santa incorrecció del poble; aquelles girades i repeticions (per fer-s'ho venir be) tant ignoscentes, que en en Pujols potser no ho son tant, però sí posades amb la bona fè del deixeble que segueix al mestre. Tenir per mestre al poble! Veusaquí la gran, la gloriosa originalitat d'en Pujols; la que fa d'ell, a vint anys, una personalitat poètica de les més fortament distintes que hi hagi en el nostre renaixement.—I a fè—me dirèu—que n'hi ha hagut prou, entre nosaltres, que, sobre tot als principis de la nostra renaixença, s'han inspirat en lo popular.—Sí, us respondré; però molts d'ells han inspirat en les exte-