suplert pel fervor que poso en predicar-la, i per la bona mena d'ella, que espero sia començ del seguit que n'ha de venir, a fer ben forta i ben intensa aquesta mútua corrent catalana-portuguesa que la llei natural de les coses sembla haver establert de temps, i are iniciat ben viva per sempre més.
I havent-vos ja dit això, què volèu que us diga del llibre en sí meteix, si tot se'm encaminarà a igual fi? Els portuguesos que s'iniciin per aquest llibre en la nostra literatura, la començaràn a coneixer en un exemplar ben típic i ben viu: el del jove que sense grans pretensions literaries i abans d'haver aconseguit el temps de plenitut de la seva personalitat, expressa ingènuament sos amors primers en les formes literaries més usualment produhides pel nostre ambent, però revestint-les d'una frescor i una vivesa que les fa singularment atractives i molt adequades a que son esperit resulti desseguida intel-ligible i aviat ben interessant pel lector foraster que, com a cosa nova, vinga a tastar-les. Aquella il-lusió d'adolescent de «La nostra cambra», aquella jovenil melancolia de «Flor marcida», aquell refilar de la «Flor del lliri blau», la fantasia de «Les fades», representen ben be tota una modalitat de la nostra poesia; i fa goig trobar-hi entre elles algunes escrites en portuguès, delicadesa amb que l'autor afirma la germanor que en son esperit tenen abdós llenguatges.
Pero gaire be diria que, encare més que en el vers, la bonesa del cor i la vivor de l'ingeni d'en Ribera, se mostren en la seva prosa nerviosa i enjogaçada, en aquestes impressions fresques del jove anant pel món, en que l'autor, deslligat del propòsit de versificar i de
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/281
Aquesta pàgina ha estat revisada.
