Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/294

violent repugnava al seu esperit: el seu cor començà a matar-lo. Però la meteix temps anà creixent la seva fè en la immortalitat personal de l'ànima, i per això aimava la mort que l'havia de reunir amb la aimada. Amb tot, reprenguè la seva tasca creadora: «Haig de viure encare per l'amor d'ella. Tot lo que jo faré arrencarà del seu record.»
En Desembre de 1797 se'n va a Freiberg (Saxonia) pera estudiar ciencies naturals en la Academia de Mines. Allí escrigué Els deixebles a Sais. Féu coneixença amb l'inspector general de mines Charpentier, i la hermosa filla d'aquest, Julia, s'enamorà del poeta, que acabà per correspondre-li. «Sembla que la terra vol retenir-me encare llargament», diu. Se decideix a preparar-se un benestar casolà i se promet amb la Julia.
A l'estiu de l'any 1799 retorna a Weissenfels amb el càrrec d'assessor de les salines de l'Estat; va tot sovint a Jena, que es allí a la vora; se torna a trobar amb els seus amics Schlegel i altres, i fa noves amistats; i quan està a punt de pujar de titol, té un atac d'hemoptisi, en la tardor del 1800. A sobre li ve la nova de que un germà seu de 14 anys ha mort ofegat, i això li produeix un nou vòmit de sang més fort. Amb la il-lusió de curar, encare torna a la casa pairal, a Weissenfels. El seu més ferm consol es la relligió. Desde'l 19 de Març de 1801 (aniversari de la mort de Sofia) va perdent per moments. Acuden els seus amics de Jena i conversa amb ells serenament. El dia 25, a les sis del matí, demana uns llibres pera consultar; després esmorza i conversa alegrament fins a les vuit; a les nou demana a un germà seu que toqui'l piano, i