d'una gavia d'aucells penjada a la paret d'un balcó: l'esgarrifança dels vidres trencats d'una finestra, i el reculliment de l'interior d'una iglesia; l'anhel que causen els graons d'una escala al pujar abans de trucar a la porta tancada, i la espera que hi ha en la placeta de barri guarnida de banderetes i amb les cadires dels músics buides encare damunt l'empostiçat; el benestar que promet la taula del pagès amb el porró posat al mitj, sota la arcada de la fresca masia, i la engunia que fa'l reixat barrant el pas d'un camí; el fum que surt de la xemeneya d'una caseta al mitj de la neu de les montanyes; lo que sobten, davant la blanca paret d'una ermita les negres siluetes dels xiprès alçant-se. Hèu-se'l aquí l'art d'en Torné Esquius: hèu-se-la aquí la delicia de cosa nova que trobarem en aquesta representació de tantes coses velles... però d'un sentit inagotable, etern com tot lo creat, cada vegada nou als ulls personals de cada artista. Are veurèu totes aquestes coses una vegada més, i el còm ja us el he apuntat.
El jovenet tornà a tancar sos dibuixos en la cartera i'm preguntà què me'n semblava; jo vaig respondre-li que'n restava tot encantat. Llavores ell me digué que, tenint l'intent de donar-los al públic, voldria que jo hi posés algunes paraules al davant: li vaig fer de resposta que tot lo que jo podia dir-hi era això: que a mí m'havien encantat, però que'm semblava que no calia. Mes ell de totes maneres, amb aquesta taleia dels joves de que siguin els vells els qui'ls donguin a coneixer (quan jo crec que hauria d'esser al revés, perque lo que interessa es l'efecte que'l passat fa a l'esdevenir, i no'l que l'esdevenir fa al passat), reclamà altra vegada que jo encapsés amb uns quants mots la publica-
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/302
Aquesta pàgina ha estat revisada.
