Sembla que l'amor fermenti amb l'odi, fent-se més actiu; que l'odi's torni'l principi actiu de l'amor. Quina diferencia del dolç suc dels rahims amb el vi! I'l vi no es sinó'l suc dels rahims que ha fermentat. I fins el pà, Deu meu! sense'l llevat no té sabor.
I doncs que es això? Veièu l'amor de patria, que es dolç i plàcit; tant, que molts no'l senten si no es activat per un odi.
Veièu l'anhel dels pobres que no es activat sinó per l'odi als rics, i sols per ell s'exalta i's torna conqueridor. I de quín altre modo es amorós l'home gelós?
Sembla una maledicció això; però jo crec que no es més que un misteri; que no es menys que un gran misteri.
Sembla allò de Sant Joan: «La llum en les tenebres resplendeix».
Escoltèm a Mefistòfeles: «Jo soc una part d'aquella força, que volent sempre'l mal, produheix sempre'l bé... Jo soc una part de la tenebra que va parir la llum.»
Sembla que la llum estiga condicionada per la tenebra; que l'amor estiga condicionat per l'odi. Que sense
