Dia 6 d'abril de 1904.
Així que surto al carrer hi trobo un bell aire de festa: domassos als balcons lluint al sol i voleiant al vent, musiques militars prop i lluny, soldats que passen en renglera, marcant un fort ritme en mitj les corrues de gent; la gent a corrues; i en tots els ulls la idea ficsa: «Anèm a veure 'l Rei». Vaja: la gent està posseida...
Se sent una canonada, i ressona un gran sospir de joia; la gentada s'arremolina d'ací i d'allà de la plaça grandiosa, fins a formar dos grans muralles a banda i banda, deixant en mitj la via deserta, nua al sol, que espera... Se senten de lluny tocs de corneta; un altra respon amb espinguet més proper, i un altra estrident esqueixa l'aire; la gent s'apinya fortament, silenciosa; tots els caps girats en una sola direcció, tothom s'aboca, els colls s'estiren... Se sent un bullici llunyà, i en alt de les cases se comença a veurer una blanca agitació de mocadors voleiant frenèticament com un serrell que's va extenent, acostant-se; i per la faixa deserta avença un grop de figuretes de colors a
