l'ànima de tota la nostra activitat: no podèm apartar els ulls de tu, si la volèm feconda; no't cal pas cegar-nos, pera esser potenta...
Dia 12
Al bell mitj del carrer i a plè mitj-dia, un jovenet anarquista ha donat una punyalada al President del Consell de Ministres. I com un cop de comedia de màgica, en un instant ha mudat tot l'aspecte del viatje reial. El Rei i Catalunya han desaparegut soptadament del primer terme, apareixent-hi tota la gent que viu de l'ordre social, en massa apinyada entorn del ministre, alçant-lo—un xich pàl-lit, però serè i somrient a la lleugera ferida—damunt llurs caps i aclamant-lo amb deliri com a un hèroe, davant de la gent que tot ho espera del desordre social i dels que'n viuen, que somreien sardònicament de la banda de l'infeliç al-lucinat, ja près i lligat en l'ombra.
Es meravellós aquest sentiment de la solidaritat social. Mentres s'agiten qüestions polítiques, religioses, internacionals, econòmiques, veurèu la gent fluctuant d'aquí i d'allà, nuclis que's fan i's desfàn i's barrejen i s'esbarrien, confosos, vacil-lants, amb consistencia variable, circumstancial; però's posa la qüestió de l'esser o el no esser socials en la forma nèta, brutal, de les seves últimes conseqüencies, de la vida i la mort afrontant-se d'home a home; i en un dir Jesús! cadascú's posa en son lloc, ràpit, sense vacil-lació, rígit, esquerp com una fera a punt de llençar-se a la lluita; i la societat resta netament partida en dos masses compactes, distintes, vibrants de vida, udolant la una davant de l'altra.
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/75
Aquesta pàgina ha estat validada.
