Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/82

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


tes); aquells d'entre nosaltres que tenen vocació de polítics podrien fer-ne obertament i més fructuosament per Catalunya, sense necessitat de dissimular les seves idees ni les seves naturals ambicions; i'ls que no'n som no n'hauriem de fer, com n'hem de fer are tant sovint (i tant malament) i podriem donar-nos mellor a la gran obra de desvetllar per tots costats en l'ànima catalana, mitjansant una forta cultura que tanta falta'ns fa, la conciencia de la personalitat que li es propia, i que ha d'esser el fonament de tot lo demés. Tot lo demés, sense això es quincalla: això, per si sol, es el cor de diamant que tot ho resisteix o tot ho trenca, segons convé.

 Dia 19

 Aquest matí he sentit canonades i he obert el balcó. Plovia. Un dematí emplujat d'Abril! L'aire feia olor. Hi havia una pau per tot! S'anaven sentint, inofensives, les canonades: el Rei marxava cap a Mallorca. He mirat vers la mar; mes la mar no's veia darrera la cortina de la pluja. Darrera aquella cortina la nau reial se'n devia anar mar endins cap a Mallorca. I, somrient li he dit adéu an aquest reiet que no he vist més que de molt lluny el dia de la arribada.
 I això d'un Rei de divuit anys embarcant-se cap a Mallorca, m'ha fet pensar en el nostre rei En Jaume; i me'l volia figurar com ell devia esser llavores, i no podia; i m'he entristit...
 En la frescor dels jardins vehins ha refilat... era una merla?... era un rossinyol?...