Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/84

drama musical; i si agafo les grans llegendes nacionals, faré'l drama musical nacional.
Això es una mena d'inspiració per silogisme, que per força havia de fer furor en els cervells dels artistes del sigle xix, assecats en gran part pel terrible esperit crític en que foren generats.
I nasqué la escola wagneriana que, aprofitant-se dels acerts del mestre (elecció d'assumpto adequat a música, ambent embolcallant la acció, justa proporció entre la declamació i 'l cant, major riquesa armònica i instrumental, etz.) produhí obres molt estimables, sobre tot comparades amb les d'aquells autors que anant més a la seva i amb gran mancament de sentit artístic, seguien posant en música drames de Sardou i noveles d'Erckman-Chatrian, pensant sempre amb la tiple i 'l tenor; però 'ls erros del mestre (fè massa absoluta en la solidaritat de totes les arts en el teatre, confusió d'escenes i personatges musicals amb altres que no ho eren, teorisació massa abstracta del teatre que fa oblidar lo que es en realitat un públic i lo que li cal, excessives preocupacions tècniques, etz., etz.) perjudicaren als deixebles que, no possehint aquell gran talent musical i escènic que redimeix en gran part les obres de Wagner d'aquests erros, i les fa belles malgrat totes les cabories que hi ha a dintre, ells, els deixebles, lo que guanyaven en orientació i escrúpul crític, ho perdien en espontaneitat i potencia personal, i aixís, en conjunt, la obra llur resta estimable, com he dit, pero incolora, poc significada.
Però la «Lluisa» d'en Charpentier ja es altra cosa. En Charpentier ha tingut el talent d'apoderar-se de la idea wagneriana, adaptant-la al medi propi, cosa que