Vés al contingut

Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/144

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



XXXI


A HÈLIOS


Canta de nou, o musa Cal·líopa, filla de Zeus!,
Hèlios esplendent, que Eurifessa, ulls-de-bou, concebé
del fill de Gea i Urà l'estelat! El gran Hiperió
prengué per muller sa germana Eurifessa, i ella donava-li
formosos infants: Eos, rosada de braços; Selena,
de trenes formoses; i Hèlios, semblant als déus immortals,
el qui, infatigable corrent en son carro, il·lumina els homes
i també els etems: terribles guaiten sos ulls sota l'elm
daurat cenyit a sos polsos i entorn les galtes radiants
del rostre graciós, que brilla molt lluny; i entorn son cos bell
voleia al vent, tot encès, son ric vestit vaporós.
  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
Detura el carro daurat i els corsers sota el jou al cap-tard,
i els mena pel cel devés l'Oceà. Doncs salut, o rei!,
i vulles donar-me de grat un viure ben dolç. Ara, havent
per tu començat, cantaré la raça dels homes mig:-déus
que juguen la veu, i llurs obres mostraren els déus als mortals.