Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/158

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Vendré el llit on dormo:
 jauré en el portal.
 Així si caic a terra
 no puc pendre…

Guida (Interrompent-lo.) Ai! jo tinc molta gana!

Ton. (Continuant.) …mal.»

 (Llença la feina i s'alça.)

Ja és hora que torni la mare de l’hort.

Guida. (Alçant-se.)
Ai sí! que jo ja sento molt mal de cor!

Ton. Fa set setmanes sols pa sec!
Quina misèria! Ira de bet!

Guida Oh! Calla i pensa allò que el pare diu

 quan veu la mare que no viu:
Quan més gran és nostre dol,

Déu del cel ens duu consol. —

Ton. Prou, prou: aixó ja ho tinc entès,

 pro no omplint el pap no en farem pas res.
Ai, Guida, Guideta! quant temps fa
que no hem tastat res bo per brenà!
Crema! crema i matons que venen,
jo ja no sé ni el gust que tenen!

Ai, Guida!… Renoi!

Guida. (Li tapa la boca.) Prou!... Ja hi tornem a ser!

 No sigues més així,
i mira’m a mi.
Jesús! Quins ulls que fas!
No! no ho vull pas!
Vaja! ja n’hi ha prou, de tant fè el bot! Quin bot!
(Pren una escombra.)
Fuig, bot roí! — fuig lluny d’aquí!
Fora, mal’esca! — Tot el qui et pesca
bé et maleesca! — Visca la gresca!
Fuig, bot! fuig, bot! — fuig, bot roí!

Arri, tu, murri! — tu, barres de botxí!