Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/160

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 (Li dóna un cop als dits.)
 Aquestes coses mai, mai s’han de fè!
 Tornem a la feina altre cop… corrents!
 Llarga és la tasca i passa el temps.
 Fes que la mare vingués aviat!
 (Amb amenaça.)
 Saps?… Donces fora mandra, que es fa molt

[tard!

Ton. (Ficant-se les mans a la butxaca de les calces.)

 Fè escombres? En 'quests moments?
No en tinc ganes, poc ni gens.
Sempre la feina! Quin fàstic fa!

Sols vull fè el dropo, saltà i ballà!

Guida. Balles! balles! No hi ha més dolç aconhort!

 I dar-se bon aire cantant ben refort!
Saps la cançó que ens va dir la tia?
Jo vull cantar-la amb gran alegria!
(Se posa a ballar, picant de mans.)
Germanet, ballem tots dos:
no és pas gens dificultós.
Un, dos, tres; un, dos, tres;
giravolt: no costa res.

(El Ton ho prova, però no en sap.)

Ton. Vols que balli, un bordegàs?

 Germaneta, no en sé pas;
pro, si em dius lo que haig de fè,

tal vegada n’apendré!

Guida. Les cametes fan tac, tac;

 les manetes fan clac, clac.
Un, dos, tres; un, dos, tres;

giravolt: no costa res!

Ton. (Canta lo mateix, acabant aixís:)
Just! no costa res!

Guida. Noi! que bé, que bé que ha anat!
Mai m’ho hauria figurat!