Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/164

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Té… Vet aquí lo que són revolades!
 (Plega les mans.)
 Senyor! diners, diners! No hi ha ni una malla!
 (Ploriquejant.)
 Ni un mos de pa sec per donar a la quitxalla!
 Ni gota dins l'olla, ni engruna als panês!
 Sols aigua per beure!… res més!
 (Descansa el cap en la mà.)
 Morta em trobo… morta… cansada…
 (Posa el cap sobre el braç i s'adorm.)
 Déu! Déu!… dóna'ns… dinês!…}}
 

ESCENA III


Se sent una veu de lluny, que és la del Pare.

 

Pare. Tra-la-la-là, tra-la-la-lá!

 Ei! mestressa! arribo ja!
Tra-la-la-là, tra-la-la-lá!
Vine alegre: porto pa! (Més a prop.)
Per nosaltres que som pobres,
tots el dies són de sobres.
La butxaca a l’inrevés
i tel ventrell encara més. (Llastimós.)
Tra-la-la-là, tra-la-la-là!
Set i fam són bons cuines.
Tra-la-la-là, tra-la-la-là!
Set i fam són bons cuines.
(Per la finestra surt el cap del Pare, que de
seguida entra, molt alegre, amb un cabás
a coll.)
Qui va tip, barrina i tria;
qui té fam, mai, mai rumia:
tot s’ho menja lo mateix:

tant li fa si és carn com peix. (Llastimós.)