Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/169

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 la bruixa hi ha
 que els embruixarà!
 A mitja nit,
 tothom al Hit,
 les bruixes se’n van
 volant, volant.
 Xemeneia amunt,
 amb l'escombra, amunt,
 van a baix i a dalt,
 i a la vall d’un salt,
 per l’aire, igual
 que un gran temporal!
 Volen, volen,
 volten, volten…
 O hissa! Les bruixes!

Mare. Sant Antoni!
 La del bosc, què fa?

Pare. En sou cau allà,

 si fa o no fa,
sens teca, meca, seca està.
Quan veu noiets
bufons, pobrets,
els mira aixins
i els fica allà dins.
I quan ja els té agafats,
al forn ben tancats,
rostint, torrant,
fa coca d’infant.
El forn crema ben fort
i l’infant prest és mort.
No valen els crits:
tots surten rostits!
Quina vida! Quina vida!

Criatura rostida!…

Mare. I després que els té llestos?