Aquesta pàgina ha estat revisada.
la casa de sucre
L’escena és com al final del segon quadro. El fons encara és ple de boira, que es va esvaint lentament. Els àngels han desaparegut. Punta d’alba. Compareix el Nin de la Rosada, i esquitxa amb una flor de campaneta, plena de gotes de rosada, als nens adormits.
El Nin. Só el nin de les rosades:
arribo amb les albades:
jo veig si les mainades
están endormiscades.
Cling! Clang! Cling! Clang!
Del sol jo porto el raig més clar
i en vostres ulls el faig brillar.
Ruixant amb suau rosada,
desvetllo camp i prada.
Llavors la llum feconda
amb bes d’amor inonda
la terra, que es deixonda.
