Aquesta pàgina ha estat revisada.
(El Ton allarga un bastonet fent veure que es
el dit.)
Ai! caram! caram! Ja m’estranya!…
Ai, ai!… Maco, els teus dits, tan xics,
són durs! semblen banya!
(Crida.)
Noia! Guida!
(La Guida surt a la porta.)
Porta panses i ametlles,
que ara el Ton en menja més.
(La Guida torna a entrar, i surt de seguida
amb una cistella pletta de panses i ametlles.)
Guida. Teniu les panses.
(Mentres la Bruixa les dóna al Ton, ella se li
Posa al darrera, i amb la mata de marduix
fa els gestos del desembruixament. En veu
baixa:)
Hocus pocus, bon marduix.
Bruixa (Girant-se.) Què deies, tu, ara, per lla?
(El Ton se mou.)
(El Ton se mou.)
Guida. (Confosa.) Jo res. Bon profit al meu germà.
Bruixa. Eh?
Guida. (Més alt.) Bon profit al meu germà.
Bruixa. Hi, hi, hi! Ai, gata moixa!
Veuràs si et cloc la boca!
(L’hi posa una pansa.)
Au! Menja… o bé mor!
Mira el forn: ja està a punt.
(Obre la porta del forn, que fa menys res-
plendor que abans. Mentrestant el Ton fa
senyes a la Guida, obre a poc a Poc la porta
Ton. Ai, que et té!… — Guarda’t bé!
Bruixa. (Mirant àvidament a la Guida.)
