Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/189

 (El Ton allarga un bastonet fent veure que es
 el dit.)
 Ai! caram! caram! Ja m’estranya!…
 Ai, ai!… Maco, els teus dits, tan xics,
 són durs! semblen banya!
 (Crida.)
 Noia! Guida!
 (La Guida surt a la porta.)
 Porta panses i ametlles,
 que ara el Ton en menja més.
 (La Guida torna a entrar, i surt de seguida
 amb una cistella pletta de panses i ametlles.)

Guida. Teniu les panses.

 (Mentres la Bruixa les dóna al Ton, ella se li
 Posa al darrera, i amb la mata de marduix
 fa els gestos del desembruixament. En veu
 baixa:)
Hocus pocus, bon marduix.

Mals encisos, fora!… Uix!

Bruixa (Girant-se.) Què deies, tu, ara, per lla?
 (El Ton se mou.)

Guida. (Confosa.) Jo res. Bon profit al meu germà.

Bruixa. Eh?

Guida. (Més alt.) Bon profit al meu germà.

Bruixa. Hi, hi, hi! Ai, gata moixa!

Veuràs si et cloc la boca!
(L’hi posa una pansa.)
Au! Menja… o bé mor!
Mira el forn: ja està a punt.
(Obre la porta del forn, que fa menys res-
 plendor que abans. Mentrestant el Ton fa
 senyes a la Guida, obre a poc a Poc la porta

 de l'estable, i diu:)

Ton. Ai, que et té!… — Guarda’t bé!

Bruixa. (Mirant àvidament a la Guida.)