Tu el noble impuls has despertat en mi
d'entrar del món en l'ànima profonda:
la teva mà, que em pren i que em deixonda,
me fa seguir pel tempestós camí.
Al nin has ensenyat el pressentî
enduent-te'l per la màgica encontrada;
tu ets l'amorosa entenimentada
que el jove cor promous a un alt sentî.
Què em lliga encara an aquest cos pesant?
La vida, el cor, són teus eternalment;
ton amor, en la terra em va guardant;
per tu en mon art vull viure noblement;
tu, aimada, inspiraràs el meu accent
i vetllaràs tranquil·la en el meu cant.
En son etern mudar ens és salut
el sant poder del cant en 'questa vida;
d'ell en l'eterna pau es beneïda;
ell ens banya en eterna joventut;
ell vessa en nostres ulls la plenitud
de la llum que la via ens fa aclarida,
