criden al rei amb veu molt pia.
Enamorats del brill reial,
glatint-lo es tenen per ditxosos:
tots són esclaus ben llastimosos,
però ningú se sent del mal.
Només hi ha uns pocs que, lliures d'ell,
saben el do sens cobdiciar-lo,
i van rondant el vell castell
amb la taleia d'ensorrar-lo.
No hi ha misteri tan tancat
que el seny no hi trobi entrada certa,
i per la porta ben oberta
hi entrarà el sol de llibertat.
Per peu ardit no hi ha mal pas,
ni mur prou ferm a la constància:
aquell que tinga pit i braç
sabrà trobar del rei l'estància.
I enfora amb ell se l'endurà,
desfent l'encís amb son coratge;
dominarà l'ona salvatge,
que davant seu recularà.
Com més del rei s'irà mostrant
món a través la meravella,
més sa potència irà minvant
i més seran els lliures d'ella;
fins que la mar, del castell fort
inundarà les buides sales,
i en ses suaus i verdes ales
ens portarà la nau a port.
