l'aigua daurada portant arreu la resplendor de la teva alegria.
Mira: la copa vol tornar a ésser buida, i Zarathustra vol tornar a ésser home. —
Així començà el davallament de Zarathustra.
Zarathustra va davallar tot sol per les muntanyes, i ningú anà a trobar-lo. Però quan va arribar an els boscos va presentar-se-li de sobte un vell que havia eixit de la seva cabana santa per a cercar arrels pel bosc. I així parlava el vell a Zarathustra:
— El caminant no m'és nou: ja fa molts anys que va passar per ací. Se diu Zarathustra, mes s’és canviat.
¿Llavors duies ta cendra a les muntanyes i ara vols dur el teu foc a les valls? ¿No tems els càstigs dels incendiaris?
Sí, ja el conec, a Zarathustra: son esguard és pur, sa boca sense fàstic. No és ell qui camina com dansant?
Mudat s'és Zarathustra: Zarathustra s’ha tornat
infant; Zarathustra és un que ja s'ha despertat. ¿Què
vols anar a fer amb aquells qui encara dormen?
En la soletat visqueres com en el mar, i el mar te duia. Ai! Vols anar en terra? Ai! ¿Vols arrossegar el teu cos altra vegada? —
Mes Zarathustra respongué: — Estimo als homes.—-
I el vell sant li va dir: — Doncs, jo, ¿per què me n'he vingut al bosc i a la soletat sinó per haver estimat massa als homes? Ara estimo a Déu: als homes no els estimo. L'home és, per a mi, una cosa massa imperfeta. L’amor a l'home em mataria. —
Zarathustra respongué: — Què he dit jo d’amor?
Porto als homes un present.
— No els donis res — digué el vell sant. — Val més que els prenguis quelcom, i an ells i tot pren-los: això els serà bo, i a tu també. I, si els vols donar quelcom,
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/243
Aquesta pàgina ha estat validada.
