Amics: és hora de que, veire en mà,
li fem l'ofrena i li retem lloança
an aquest nostre escotorit germà
que ens és tornat d'aquella dolça França.
Quan ell partí amb el raig de sol al front,
encar dormien en la fosca entranya
de dur massís, les formes que ara són,
llur son de pedra al flanc de la muntanya.
I ell les anà una a una desvetllant:
desemboirà amb mans fortes i amoroses
el llim de pedra tot al llur voltant;
i elles aparegueren somnioses
amb el somrís que, arreu on naixent van,
tenen, les coses, de sentir's formoses.
Són germanes d'aquelles immortals
filles del nostre mar a l'altra banda;
mes d'aquell temps no oïren els senyals
i perderen llavors la dolça tanda.
I ara, a la veu del nostre evocador,
s'han alçat a la llum, i se les troba
