Aquesta pàgina ha estat validada.
Avuy lo mes hermós es el mar blau.
Deu del Mar; grans mercès de la jornada
Al mar tot el commou, tot el renova
L'assombra un núvol, un raig de sol l'alegra,
Per un no res que prop ò lluny se'l mira
Muda el color com verge vergonyosa
Oh! vall xica de Caldetas
Tant plena de rossinyols!
De les serres sobiranes
M'ha corprès altre cop la majestat
La estensa inmovilitat
Dels grans plans que hi hà dalt de les muntanyes
