|
|
el tràfec profitós i ens fa tan pròspera
la vida en aquesta illa benaurada.
És ell també qui, amb verga d’or, imposa
damunt del nostre front una son dolça,
fent nous els nostres ulls per la llum nova
de cada dia, i les decaigudes
forces restaura per més àrdua tasca;
i així els feacis som la gent que serva
més llarga joventut en tots sos dies
i una tendror com d'immortals al rostre.
Cert que ell també afavoreix als trànsfugues
que van pel món i busquen la perduda;
mes això no és obstacle, sinó estímul
a procurar tenir-lo ben propici,
que un no sap mai prou bé en què s’ha de veure,
i un déu és sempre companyia bona.
I últimament diré sa major gràcia:
que, apartats com vivim de les grans lluites
que parteixen el món, i de sos héroes,
ell és el déu que d'una banda a l’altra
fa anar les noves, escampant les gestes
i alts i baixos del món per les més llunyes
encontrades, i fins les llars recòndites;
i aixís, nosaltres, per les veus volantes
dels mariners i dels marxants, i encara
per la boca inspirada dels poetes,
sabem on cal anar per enriquir-s'hi
o d'on fugir, i què esperà i què témer,
igaudim el delit de saber coses
que fins sense profit fa bo d’oir-les.
Ara digueu-me, doncs, si no és un deute
ofrenà an el diví que tant ens dóna.
|
