Aquesta pàgina ha estat revisada.
| P. vell. | Què feu aquí, aturats? |
| L'home. | Ara ens miràvem
la nau reial, que es veu que l’enllesteixen |
| P. vell. | I per què? |
| P. jove. | No sé què es diuen
d’un hoste que té el rei, que avui s'embarca. |
| N. gran. | Pare, deixeu-m’hi anar. |
| La dona. | Què dius? Ni hi pensis!
Que t’has begut l’enteniment? ¡Tan jove |
| N. gran. | És cosa de joves, córre’ el món a la sort. |
| Noi xic. | Pare, deixeu-li anar! |
| La dona. | Sí! Calla, fill… |
| N. gran. | Vatua!
|
| L'home. | Fas falta a casa, noi. |
| N. gran. | Oh! Sempre a casa!
|
| P. vell. | Prou temps que et queda, per tirar-te a perdre. |
| L'home. | Bé, vaja! Anem, anem! Ja prou d’històries. (Se'n van.)
|
| La noia. | (Restant un xic arrera.) Quina olor fa la mar! |
| P. jove. | És mar bonança… (Surten uns quants mariners.) |
| M. i. | Esperem-nos aquí: quan sia hora vindrà Dimant i ens guiarà com sempre |
| M. ii. | Sí que ho entén; i és cosa delicada, posar-la en mar, una semblant baluerna |
| M. ii. | I més sent nau del rei. |
| M. i. | (Mirant cap a la nau.) És molt ben feta. |
