Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/57

si ho sap del cert, que els déus li són pro- an aquest home. [picis, (Surt Dimant amb altres.)

Dim.	Ja hi som tots: doncs ara anem cap a la nau, que allà ens espera.

M. i.

Dimant: és cert que tots estem ben promptes a anar-nos-en en mar, fins on convinga, amb el desconegut, ja que hi és destre; pro tanmateix n'hi ha alguns que els hi plau- saber-ne quelcom més, d'aquest viatge [ria i d'aquest capità, perquè són coses que cadascú tira els seus plans.

M. ii.

Som homes, Dimant; som tots mortals, sabeu?, i a casa tenim la dona, els fills, i cal contar-ho, lo que es pot esperar, lo que es pot témer.

Dim.	No temeu res, ans espereu fortuna, que un gran com ell mai és ingrat. I encara us diré més: els déus el protegeixen. On ha d'anar, no pot dir-ho a vosaltres; pro no serà molt lluny, pel que demana per proveir la nau. Va a la segura: un oracle li ha dit son fet.

M. ii.

Pro diuen que la mar sempre li ha sigut adversa, i tots sabem aquí com hi arribava, sense gent, sense nau, llençat per l'ona: doncs senyal que té el déu del mar contrari.

Dim.	Li ha tingut, però el que és ara… oïu-me: Després de molt patir per mar i terra, pro sobretot per mar, anà a un oracle, atribulat i amb la raó insegura. L'oracle li digué: — Al gran Neptuni tens ofès perquè anaves per son regne i matares a un fill que en terra havia.