Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/68

(Alguns del poble, els últims, se'n van dient:)

Dona i.

Com s’ha commòs!

Dona ii.

És que la princeseta ha dit paraules d'or.

Dona i.

Ai, sí! Enternia!

Noia.

I an ell, l'heu vist? La veu se li nuava.

Home ii.

(A la vella.) Era un déu o era un home?

Vella.

Era un home. (Se'n van.) (Pausa.)

Nois enfilats.

(Mirant a la platja.)

i.	Ja torna a abraçà al rei.

ii.	Ara se gira cap a la gent i diu alguna cosa. (Se sent una aclamació.)

i.	Ah! ja puja a la nau!

ii.	Oh! guaita, guaita quanta bellugadissa en la coberta! Ja fan rem!

i.	Ja fan vela!

Tots dos.

En mar! (Salten i se’n van corrents. Se sent una gran aclamació. Nausica es gira i arrenca un plor, llençant-se sobre els graons de la ter- rassa. Daimó, a dalt, pren la lira i diu amb exaltació:)

Daimó.

Muses! a l’hom de gran enginy deixeu-me cantar! a l’hèroe, an aquell que en terra tirà de Troia les sagrades torres i patí sobre el mar!…

(Teló.)

3 - VII - 1910.