que sobre d'ella s'inclina, i l'aigua closa dels ports?
Doncs diré com, joia del món, t'infantà Leto
al peu del Cíntios i en l'aspra Delos voltada de mar.
Les fosques ones, portades pels vents harmoniosos,
la baten entorn. D'allí t'alçares tu a dominar
damunt els mortals: els que són a Creta, i a Atenes ciutat,
i a l'illa d'Egina, i a Eubea també, famosa en ses naus;
a Peparetos marina, i a Egas Pirèssia, i a l'Atos tracià;
a Samotràcia igualment, al Pelió punxegut,
a les muntanyes de l'Ida emboscat, a Focea i Esciros,
a l'alta Autòcane, i a Imbros poblat, i a Lemnos adusta;
a Lesbos sagrada, la terra de Màcar eoli, i encara
a Quios, la més feconda de totes les illes del mar;
i a Mimant rocosa, i Coricos, la que té els cims tan braus;
i a Claros esplèndida, a Esàgia, muntanya eminent;
i a l'alta Micala, a Miletos, i a Coos, poblada ciutat;
i a Cnidos, tan alta també; a Càrpatos, batuda pels vents;
i a Naxos i Paros, i a l'aspra Ranea, i en tots aquells llocs
que Leto seguia volent infantar an al-lluny-feridor.
A cad'una d'aquestes terres anà i demanà acolliment;
pro, estemordides totes del cas, cap d'elles gosà,
tan fèrtils com eren; i Leto l'augusta, a Delos llavors
vingué, i a aquesta illa parlà amb alades paraules aixís:
— Volguesses, Delos, ésser tu la pàtria del fill
que haig de tenî i s'ha de dir de nom Febos Apol·ló,
i fer-li un temple molt gran: aixís com ara ningú
per res se t'acosta, ni els homes te reten mai cap honor
perquè no ets rica i no tens ovelles ni bous, aleshores,
fins no havent-hi per tu veremes, ni plantes als camps,
tenint el temple dins teu d'Apol·ló al-lluny-feridor,
la gent acudirien portant ofrenes al déu,
i sentiries sempre una immensa flaire de carn
pels sacrificis fets en honor del teu sobirà,
i els déus te lliurarien de tot domini d'estrany;
car altrament no et dóna res l'estèril terrer.—
Aixís li diu, i Delos, tota joiosa, respon:
— Leto, la filla gloriosa de Ceos el gran: de bon grat
jo acolliré la nissaga d'al-lluny-feridor, perquè és cert
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/72
Aparença
Aquesta pàgina ha estat validada.