Aquesta pàgina ha estat validada.
Després, aquella joveneta
que era un xic rossa i tant humil,
tenia sempre una rialleta
i entorn del cap el braç gentil.
Però les altres, aplanades
pel gros treball de tot lo jorn,
boca-terroses o badades,
eren com mortes a l'entorn.
I, per la casa tenebrosa
tornant al nostre llit retret,
m'hi esmunyia silenciosa,
vetllant encara ton sòn inquiet.
la arnau
—Ditxosa tu, que així visqueres
rica d'amor, muller lleial,
i per l'amor de mil maneres
dintre la vida universal!
Mes... ai de mi! jo que vivia
per mi tot sol i els meus delits,
y are, mort-viu, haig de fer via
com un despert entre adormits!
la muller
—Are ho veieu, les nostres filles,
com no ereu filles de l'amor!...
