Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/173

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 DESPRÉS DE LA TEMPESTAT


Quan s'esqueixen els nuvols sobre'l cel
la ciutat surt rient de la tempesta,
regalant d'aigua lluminosa arrèu,
remorejant de nou en sons de festa.

Recomença'l remor en la ciutat
i en el rostre dels homes l'alegria:
els nuvols sobre'l cel s'han esqueixat,
la tenebrosa nit torna a ser dia.

Cadascú alça'ls ulls per si retroba
la gran blavor del cel, tant oblidada!
Beneita sies, tempestat passada,
perquè fas alçâ'ls ulls a la llum nova!
 1897