Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/175

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 LA NIT DE LA PURÍSSIMA


Quin cel més blau aquesta nit!
Sembla que's vegi l'Infinit,
l'Infinit sense vels,
més enllà de la lluna i dels estels.

La lluna i els estels brillen tant clâ
en el blau infinit de la nit santa,
que l'ànima s'encanta
enllà...

Aquesta nit es bé una nit divina.
La Puríssima, del cel
va baixant per'quest blau qu'ella il·lumina,
deixant més resplendors en cada estel.

Per la nit de Desembre ella devalla,
i l'aire s'atempera, i el món calla.
Devalla silenciosa...
Ai, quina nit més clara i més formosa!
 1897