Vés al contingut

Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/177

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

L'ÀNIMA DE LES FLORS


Aquelles dues flors que hi ha posades
al mitj del caminal,
qui es que les hi dèu haver llençades?
Qui sia, tant-se-val.

Aquelles dues flors no estàn pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.

«Morirèm aviat, lluny de la planta,—
elles deuen pensâ;—
mes are nostre brill al poeta encanta,
i això mai morirà.»
1898