Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/186

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



 II

Els fadrins, com guerrers que fan via,
ardits la punteigen; les verges no tant;
mes, devots d'una santa harmonia,
tots van els compassos i els passos comptant.
Sacerdots els dirieu d'un culte
que en mística dança se'n vénen i van
emportats per lo simbol oculte
de l'ampla rodona que'ls va agermanant.
Si'l contrapunt el bell ritme li estrella,
para-s, sospesa de tal meravella...
 Lo ritme tornant,
la sardana es la dança mes bella
de totes les dances que's fan i es desfàn.


 III

El botó d'eixa roda, quin era
qu'am tal simetria l'anava centrant?
Quina mà venjativa i severa
buidava la nina d'aquest ull gegant?
Potsê un temps al bell mitj s'hi apilaven
les garbes polsoses del blat rossejant,