Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/201

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


encare que restin en sense resposta
més d'un crit de mare quan entrèm al port.
Germans qu'en la platja plorant esperèu,
plorèu, plorèu!

De tants com ne manquen duèm la memoria
de lo que sofriren,—de lo qu'hem sofert,
de la trista lluita sense fe ni gloria
d'un poble que's perd.
Germans qu'en la platja plorant esperèu,
plorèu, plorèu!

Digueu-nos si encare la patria es prou forta
per oïr les gestes—que li hem de contar;
digueu-nos, digueu-nos si es viva o si es morta
la llengua am que l'haurèm de fer plorar.

Si encare es ben viu el record d'altres gestes,
si encare les serres que 'ns han d'enfortî
s'aixequen serenes damunt les tempestes
i bramen llurs boscos al vent ponentí,
germans que'n la platja plorant esperèu,
no ploreu: rièu, cantèu!
 1899