Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/249

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Jo porto el teu pensament
 com al front una corona
 que m'ombreja bellament:
 ningú sab l'encantament
 prò tot lo mon se'n adona.
 Jo porto el teu pensament
 com al front una corona.

 

 Hauré de fê un gran sospir
 per emportar-me'n les aures
 d'aquest cel a dintre 'l pit.
 Ai, sol! que'ls cabells li daures.
 Hauré de fê un gran sospir.

 

 I are adéu... El somni meu
 may més tornarà a florir.
 Are adéu... però no adéu,
 lo mellor teu resta en mi.
 Are adéu... però no adéu.


 VI


 Quan me desvetllo a la nit
 a tu va el meu pensament,