Aquesta pàgina ha estat validada.
Jo porto el teu pensament
com al front una corona
que m'ombreja bellament:
ningú sab l'encantament
prò tot lo mon se'n adona.
Jo porto el teu pensament
com al front una corona.
—
Hauré de fê un gran sospir
per emportar-me'n les aures
d'aquest cel a dintre 'l pit.
Ai, sol! que'ls cabells li daures.
Hauré de fê un gran sospir.
—
I are adéu... El somni meu
may més tornarà a florir.
Are adéu... però no adéu,
lo mellor teu resta en mi.
Are adéu... però no adéu.
VI
Quan me desvetllo a la nit
a tu va el meu pensament,
