Aquesta pàgina ha estat validada.
i encare la donzella
patia el mal d'amor:
—El bes aquell que'm dareu
encare'm fa penâ;
prò diu qu'al món tot passa,
potser ja'm passarà.—
Bo i fent-li cortesia
el trovador respòn:
—Això es engany, donzella,
no passa tot al món.
Se desfaràn els llabis
que us feren tant de mal,
prò'l bes qu'ells us donaven,
el bes, es immortal.
Ens desfarèm nosaltres,
vindrà l'oblit, prò'l bes
ni vos ni jo, donzella,
l'oblidarèm may més.—
El mal se li aumentava
quan el vegé partir,
i en va arribar molt mala,
però no'n va morir.
