«Aquelles montanyes—que s'abaixaràn
i les amoretes—que pareixeràn.»
—Jo no sé còm, prò un vent de profecia
corre sobre eixos monts d'ací i d'allà;
jo no sé quan, pro vindrá un dia
que'l Pirineu regnarà!
Vosaltres els del mar cap a Baiona,
vosaltres els de Pau i d'Argelès,
vosaltres de Tolosa i de Narbona
i los del bell parlar provensalès;
i tu, Aragó més alt, i tu, Navarra,
oh catalans que a l'altre mar sou junts,
alcèu els ulls al mur que are'ns separa:
s'acosta 'l dia que serèm tot uns...
«Aquelles montanyes—que s'abaixaràn
i les amoretes—que pareixeràn.»
Pareixerà l'amor—damunt la cordillera,
sos raigs resplendiràn en la blavô,
i la que fou barrera
será'l trono reial de l'unió.
Nostra parla suau, que s'acolora
als mils reflects de nostres valls semblants,
d'uns amb altres es prou entenedora:
tots ens obrim els braços, quan ens dièm germans.
Tots devallèm de la meteixa alçada,
tots bevém l'aigua de les meteixes neus,
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/294
Aquesta pàgina ha estat validada.
